El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha publicat l’Ordre TED/133/2026, que fixa les obligacions d’estalvi energètic per a l’exercici 2026, així com els criteris de compliment mitjançant Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) i les aportacions mínimes al Fons Nacional d’Eficiència Energètica.
La norma s’emmarca dins del Sistema Nacional d’Obligacions d’Eficiència Energètica, un instrument fonamental per assolir els objectius de reducció del consum d’energia final establerts per la normativa europea i pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC).
Obligacions per als subjectes obligats
Com en anys anteriors, les empreses comercialitzadores d’electricitat, gas natural i productes petrolífers, així com determinats operadors a l’engròs, han d’acreditar una quota anual d’estalvi energètic.
Aquest estalvi es pot assolir mitjançant l’execució directa d’actuacions d’eficiència energètica que generin estalvis certificables, a través de l’adquisició de Certificats d’Estalvi Energètic dins del mercat regulat o bé mitjançant l’aportació econòmica corresponent al Fons Nacional d’Eficiència Energètica.
L’ordre concreta el volum global d’estalvi assignat per a 2026 i estableix el repartiment proporcional entre els subjectes obligats en funció de la seva quota de mercat.
Consolidació del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic
Un dels elements més rellevants del marc actual és la consolidació del sistema de CAE, que permet monetitzar estalvis energètics reals derivats d’actuacions d’eficiència.
Aquest sistema representa una evolució respecte al model tradicional basat exclusivament en aportacions al Fons, ja que incentiva la inversió directa en millores d’eficiència energètica en sectors com la indústria, l’edificació, els serveis i les infraestructures.
El mecanisme introdueix flexibilitat i dinàmica de mercat, però exigeix rigor tècnic en la mesura, verificació i certificació dels estalvis generats. La traçabilitat i la fiabilitat dels càlculs esdevenen elements clau per garantir la credibilitat del sistema.
Aportació mínima al Fons Nacional d’Eficiència Energètica
L’ordre fixa també l’aportació econòmica mínima que han de realitzar els subjectes obligats en cas de no cobrir la totalitat de la seva obligació mitjançant CAE o actuacions pròpies.
El Fons Nacional d’Eficiència Energètica continua sent una peça central del sistema, ja que permet finançar programes públics d’eficiència, especialment en sectors amb menor capacitat inversora però amb elevat potencial d’estalvi.
Implicacions per al teixit empresarial
Tot i que l’obligació directa recau sobre operadors energètics concrets, el sistema té impacte sobre tot el teixit econòmic.
Les empreses industrials i terciàries poden generar estalvis certificables mitjançant actuacions com la renovació d’equips i processos, l’electrificació de consums tèrmics, la recuperació de calor residual, la millora de sistemes de climatització, l’optimització d’instal·lacions o la implantació de sistemes de gestió energètica.
En aquest context, l’eficiència energètica deixa de ser únicament una exigència normativa per convertir-se també en una oportunitat econòmica, en permetre la generació de CAE amb valor de mercat.
Un instrument clau per als objectius climàtics
L’Ordre TED/133/2026 reforça el compromís amb els objectius de reducció de consum i descarbonització. L’eficiència energètica és considerada el primer vector de la transició energètica, ja que permet reduir demanda, emissions i dependència energètica sense necessitat d’incrementar la capacitat de generació.
En un context d’electrificació creixent i d’increment de la demanda associada a la reindustrialització i a la transició verda, la reducció i optimització del consum final es converteixen en factors estratègics.
La publicació de l’Ordre TED/133/2026 aporta continuïtat i seguretat jurídica al sistema d’obligacions d’eficiència energètica per al 2026. Consolida el model basat en certificats d’estalvi i aportacions al Fons Nacional i reforça el paper de l’eficiència com a pilar estructural de la política energètica.
Per al sector empresarial, el missatge és clar. Més enllà del compliment regulatori, l’eficiència energètica s’ha convertit en un element estratègic de competitivitat, resiliència i accés a nous mecanismes de valor vinculats als estalvis certificats.
La transició energètica no es construeix només amb nova generació renovable. Es construeix també reduint i optimitzant el consum. I el marc regulador de 2026 reforça aquesta direcció amb eines cada vegada més tècniques i orientades a resultats mesurables.