Estableix sengles d’objectius i obligacions anuals de reducció de carboni i penetració de renovables als proveïdors de combustibles per a transport per carretera, navegació i ferrocarril no electrificat, així com el camí europeu previst per a l’aviació
Fomenta l’electrificació amb un nou sistema (e-credits) i dóna suport a la producció de nous combustibles com l’hidrogen renovable
El marc és addicional a les actuacions d’electrificació del transport i canvi modal: suposa reduir les emissions associades a l’aportació energètica proporcionada per combustibles
Reforça la sostenibilitat, potenciant la traçabilitat de la cadena de valor i la transparència, i consolida el règim sancionador
El Consell de Ministres, a petició del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), va aprovar ahir el Reial decret d’impuls a la descarbonització del sector del transport i el foment dels combustibles renovables, i pel qual es modifiquen diversos reials decrets en la matèria. La nova norma estableix per primera vegada un marc integral i estable fins a l’any 2040, amb senyals clars per assegurar un camí previsible, mobilitzar la inversió i accelerar el desplegament de combustibles renovables, electricitat i hidrogen d’origen renovable, proporcionant més certesa a tots els agents del sector.
Aquesta normativa complementa les altres actuacions del Govern per a la descarbonització de la mobilitat, com ara el canvi modal, l’impuls del transport públic o el foment de l’electrificació, abordant la proporció del transport que quedi cobert per combustibles a cada moment. A més, es fomenta l’electrificació gràcies a l’establiment dels e-credits, un sistema que permetrà comptabilitzar l’energia renovable consumida pels vehicles elèctrics i que pot proporcionar ingressos addicionals als operadors de punts de recàrrega.
El decret trasposa la Directiva (UE) 2023/2413, coneguda com a DER III, pel que fa al sector del transport, establint sengles d’objectius i obligacions anuals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) i de penetració d’energia renovable diferenciades per als combustibles proporcionats per al transport per carretera, la navegació de caporal fomenta minimitzar la petjada de carboni.
BAIXADA DEL 30% DE LES EMISSIONS DEL TRANSPORT PER CARRETERA
En el cas del combustible destinat a transport per carretera hi ha una tònica d’objectius anuals modals de reducció de GEH, amb un 17,6% el 2030 i del 30% el 2040, a la qual contribuiran els estalvis d’emissions obtinguts amb el biodièsel i el bioetanol, que mantenen la seva pròpia regulació. Aquests objectius ambientals globals es complementen amb altres sendes de subobjectius de participació mínima de biocarburants avançats, biogàs, hidrogen i combustibles d’origen no biològic (RFNBO, per les sigles en anglès), i bioalcohols avançats, mesurats en contingut energètic. Per exemple, els biocarburants i el biogàs avançats, juntament amb els RFNBO, han d’assolir conjuntament el 8% del carburant el 2030 i el 22% el 2040.
A la navegació es consideren bàsicament els volums de combustible destinats a cabotatge, és a dir, entre ports espanyols, amb un camí anual d’objectius de reducció de GEH que inclou el 9% el 2030 i acaba en el 33% el 2040, de forma complementària a les obligacions incloses al REfuelEU. Al ferrocarril no electrificat, el camí fixa una reducció de GEI del 10% el 2030 i del 50% el 2040. I en el transport aeri es reconeixen els objectius del Reglament ReFuelEU Aviation, amb un 6% de combustibles sostenibles el 2030 i un 34% el 2040.
S’estableixen mecanismes de flexibilitat per complir els objectius, sempre que hi hagi una contribució anàloga a la descarbonització, de manera que, per exemple, el RFNBO consumit al sector industrial pugui computar al subobjectiu específic del transport per carretera. L’incompliment serà considerat una infracció molt greu, segons el que disposa la Llei d’hidrocarburs.
TRES TIPUS D’AGENTS AL MERCAT
La dinàmica de la descarbonització del transport fixada per la nova norma es basa en tres tipus d’agents o subjectes del mercat. Els primers són els subjectes obligats a complir els objectius, subministrant l’energia renovable als consumidors, és a dir, són els proveïdors de combustible per als diferents modes de transport, com ara els operadors a l’engròs de productes petrolífers i GLP, en el cas del transport per carretera. D’aquesta manera, no es fixen objectius sobre els usuaris finals, sinó sobre els proveïdors de combustible, cosa que n’assegura la disponibilitat per a altres actors que tenen obligacions europees, com les aerolínies o les navilieres.
Aquestes obligacions sobre els proveïdors de combustible han d’assegurar que els seus productes redueixen les emissions, ampliant el mercat a la incorporació de combustibles nous, com l’hidrogen, o l’electricitat d’origen renovable. A més, com que l’obligació recau directament sobre les vendes, no s’estableixen objectius sobre el total del consum.
Al costat d’aquests agents principals, també hi haurà subjectes habilitats –bàsicament, productors de RFNBO i operadors de punts de recàrrega–, que podran sol·licitar certificats de combustibles renovables i vendre’ls als subjectes obligats perquè compleixin els seus objectius de reducció d’emissions. I finalment hi haurà subjectes obligats a reportar informació per a fins estadístiques sobre l’electricitat i els combustibles que siguin consumits a les seves instal·lacions, com els administradors de infraestructures ferroviàries.
MAJORS GARANTIES DE SOSTENIBILITAT
La norma regula les característiques de sostenibilitat dels RFNBO i altres combustibles, per aportar més seguretat als consumidors i prevenir pràctiques de publicitat enganyosa. En aquest sentit, es reforcen els sistemes de control i certificació actuals que s’apliquen a bioetanol i biodièsel, ampliant-los als altres combustibles d’origen renovable.
També crea un nou Sistema Nacional de Verificació de la Sostenibilitat, que cobreix totes les etapes de la cadena de valor, des de l’origen fins a la posada al mercat, amb un sistema de traçabilitat paral·lel als oferts pels règims voluntaris reconeguts per la UE.
Per visibilitzar els esforços en descarbonització, es reconeixerà anualment els subjectes que hagin aconseguit certificar el volum d’energia renovable més gran en el transport, atorgant segells distintius de “líder en transició energètica”. Font:miteco; pexels-zihni-16668923