El retard amb les renovables a Catalunya ha provocat la paradoxa que ara hi ha més espai per connectar bateries a la xarxa
Catalunya lidera actualment la tramitació de projectes de bateries a l’Estat, tot i que encara no disposa de cap gran planta en funcionament. Segons dades de Red Elèctrica, concentra el 28% de la potència amb permisos d’accés i connexió concedits a Espanya: uns 2.900 MW. A aquesta xifra s’hi sumen 2.000 MW més en projectes encara en estudi.
Aquest lideratge contrasta amb el lent desplegament de les energies renovables a Catalunya. Precisament, aquest retard ha deixat capacitat disponible a la xarxa per connectar bateries, fet que ha esdevingut un avantatge inesperat. A més, aquestes instal·lacions ocupen poc espai i generen menys oposició social que grans parcs fotovoltaics o eòlics.
Les bateries són considerades una peça clau per consolidar la transició energètica: permetran emmagatzemar els excedents d’energia renovable, reduir els episodis de desconnexió de plantes —els anomenats curtailments— i aportar estabilitat al sistema. També poden contribuir a reduir la dependència del gas i a limitar les fortes fluctuacions dels preus de l’electricitat.
Mentre els grans projectes avancen sobre el paper, les bateries ja s’estan implantant a la indústria catalana. Empreses com Vector Energy desenvolupen sistemes per a infraestructures crítiques, mentre que companyies com Frime ja utilitzen bateries per garantir el subministrament i reduir costos associats als pics de demanda. En el seu cas, una instal·lació d’1 MW podria amortitzar-se en uns cinc anys.
Si els milers de megawatts projectats arriben finalment a construir-se, Catalunya podria convertir-se en un territori clau per a l’emmagatzematge energètic. Les bateries aportarien flexibilitat al sistema, facilitarien la integració de més renovables i contribuirien a una xarxa elèctrica més estable i menys dependent dels combustibles fòssils.